L' Empedrat del Morou

Són les vuit i hem quedat a la Meridiana amb el Pemi, la Eva i els nens. Ens saludem amb el típic: “Bon dia!” i pugem al cotxe. Agafem, direcció Sant Celoni, al parc del Montseny.

Arribem al parquing de Can Casades vora les 9:30 del matí i fa un fred que pela. Ens abriguem força: polars, jaquetes, gorres i guants. Bé, la Núria que no en porta m’agafa els meus guants i un gorra de l’Eva, què per sort d’ella en portava dos. Així que em tocarà posar-me les mans a les butxaques sinó vull patir de congelació a les mans.

Arranquem en direcció a Can Lleonart en mig de la neu, però no hem fet ni 100 metres quant ens trobem tot un pla ple de gel, on caminar sense lliscar es una tasca força difícil. Quant hem passat la riera el terra es torna mig terra i mig neu, força més fàcil de caminar encara que s'et congelin els peus. Passem Can Lleonart direcció a Riells i girem a la dreta abans d’arribar a La Casa Partida. Aquí comença una pujada moderada que ens portarà a l’Empedrat de Morou.

Al llarg del camí ens anem trobant desviaments, que sort del GPS que porta el Pemi, ja que es fan força difícils de seguir degut a la neu caiguda. La senyalització es força bona, però hi ha un tram que hem d’estar molt pendents ja que la marca del camí queda una mica oculta entre uns arbres i te la pots passar de llarg sense voler. Al final arribem a l’empedrat, des d'on tenim vista de les muntanyes que ens envolten, fotos de rigor i continuem camí ja que fa una aire molt molest.

Des d’aquí comencem el descens a l'embassament de Santa Fe, i com ho fem per l’altra cara de la muntanya on ja no fa tant de fred, tampoc tenim neu ni gel. Així anem tirant fins arribar a l’embassament. Aquí l’aire es força fort, i només el Pemi i jo tenim les ganes de creuar el pont i fer les fotografies de rigor. Tornem amb l’Eva i la Núria i continuem cap a La Fabriqueta, on ja ens comencem a trobar a força més gent.

Aquí anem direcció a l’Estany, tot sortejant bassals de fang per no embrutar-nos. Tornem a creuar la pista de patinatge artístic i cap al pàrquing a on agafem el cotxe i baixem a una zona de temperatura més agradable a on trobem una zona de pic-nic ideal per menjar la truita de patates feta pel Pemi , l’allioli de l’Eva i les amanides de la Núria. Un cop amb la panxa plena tornem a Barcelona, tot parlant de les pròximes excursions que podem fer tots junts.