Puntuals com mai ens plantem a casa l'Ivan i 5 minuts després arriba la Sònia. Quan ja portàvem 5 minuts esperant, parlem amb l'Alex i ens trobem a l'entrada de la C58. Aquí iniciem el viatge cap a Gòsol que ens portarà unes dues hores i mitja. Aparquem a l'entrada del poble al costat d'un hostal, on aprofitarem per esmorzar i fer els últims plantejaments.
Finalment, a le 09:30 ens abriguem perquè estem a 7ºC més el vent que bufa tenim una sensació tèrmica d'uns 3ºC, carreguem les motxilles i iniciem camí.
Atravessem Gòsol per enfilar el camí que va direcció Bagà amb les marques de GR i PR fins a arribar a la Font dels Terrers. Allí esperem a la resta del grup que ja comencen a enrederir-se i a notar la falta de costum de caminar per la muntanya. A partir d'aquí fem un tram de camí fins a arribar a una cruïlla on agafem el PR C123 direcció a la collada del Verdet, a partir d'aquí no trobarem cap tram de descans fins arribar a l'alçada de la collada.
Després d'una estoneta de pujada arribem a un petit clar enmig del bosc on per decisió de la majoria fem una parada per esmorzar. La gent comença a estar molt cansada i cada cop es relenteix més el ritme d'ascensió. En aquest punt ja portem unes dues hores de camí i anem molt enderrerits degut a que hem parat moltes vegades i no aconsegueixen mantenir un ritme.
Després de mitja horeta de parada tornem a caminar direcció a la collada. Arribem a una collada i a meitat d'ella ja hi ha gent que no es veu capaç de continuar. Tenim dues opcions, desfer el camí que ja hem fet o continuar endavant fins al refugi de Lluis Estasen per dinar. Aquesta decisió l'han de pendre les persones que estan més cansades, i decideixen continuar fins el refugi. Per tant encara haurem de continuar fins la collada del Verdet i baixar per l'esquerra del Pedraforca fins al refugi.
Un cop passat un altiplà hem de passar per una espècie de cresta força escarpada on hem de trepar i destrepar per arribar fins la collada del Verdet que ja la tenim a la vista. Un cop a la collada, a les 14:15h, hi ha gent que vol fer el cim, però no és una decisió només d'uns quants, sinó que és de tot l'equip. Tenint en compte el temps que hem trigat en arribar fins a la collada se'ns faria de nit baixant del Pedraforca. Finalment continuem amb el pla establert i continuem cap el refugi. Aquí toca baixar un camí molt inclinat i amb el primer tram molt relliscós per les pedres.
Durant el descens vam tenir uns quants ensurts per algunes caigudes i a les 16h arribàbem al refugi amb la por de que potser ja no ens donarien de dinar, però sortosament, aquesta vegada, podrem menjar. La veritat és que fa molt de fred i esperar-nos fora fins que el dinar estigui llest martiritza a alguns fredolics. Tot i això alguns aprofiten per fer estiraments, els altres per petar la xerrada i d'altres, fins i tot, per dormir.
En mitja horeta ja teníem fet el dinar i tres quarts d'hora més tard ja hem acabat. Que bo que estava tot. Ara ha arribat la hora de tornar cap a Gòsol i arribar abans de que es faci de nit, i tenim el temps justet. A les 17:30 arranquem de nou per tornar pel camí del 360 del Pedraforca, és molt més suau i menys pesat que qualsevol altre.
Sembla que aquesta parada ha ajudat a que la gent recuperi energies i el ritme sembla molt més alegre que el del matí, potser són les ganes de tornar cap a casa. El primer tram és tot pista, i tot a l'ombra, per tant feia més fred del que ens hagués agradat, però un cop arribem al camí del GR ja ens dona el sol, però dintre de poc el deixarem de tenir, per tant intentem accelerar el pas per no haver de caminar a fosques. Arribat un punt el Mo, l'Alex i la Leti paren a fer un descanset i nosaltre continuem camí a baix, ara tot el que queda és el camí que abans hem fet de pujada.
Nosaltres arribem al poble a les 20:45h i dels altres tres no en sabiem res tot i que els vam trucar repetides vegades i sortien sense cobertura. A les 21h arribem als cotxes i vist que no obtenim resposta de la resta, l'Ivan, el Joaquin i jo, fem mitja volta per anar a buscar-los mentre la Eva i la Sònia queden allí amb un walkie per si tornen per una altre camí i no ens els creuem, però hem tingut sort només entrar una mica al poble ja ens trobem al Mo amb la Juli i un parell de minuts més tard a la Leti i a l'Alex, que venien molt dolorits i cansats.
Al final tot ha anat bé i fora de que la gent està reventada no hem hagut de lamentar cap desgràcia personal. Aprofitem per pendre un cafè abans de tornar cap a Barna a l'hostal de l'entrada del poble i comentem una mica l'aventura. I finalment cap a casa que hi falta gent, un altre dia provarem de fer el cim.
1 comentari:
Doncs si, encara que sembla mentida vam trigar onze hores, descomptant l’hora del dinar podríem posar 10 hores en fer (i això que no vam anar al cim) un circuit que posa que s’ha de fer en unes cinc hores i mitja.
Per primera vegada en totes les sortides que hem fet, jo no vaig ser el primer en arribar al carrer, i això que es on jo visc!! Per també s’agraeix, ja que l’espera quant esta sol es mes avorrida.
Es nota que comença a venir l’hivern, ja que en aquesta excursió vaig tenir força fred. Tant, que vaig agafar un refredat de co@|#€. El problema va ser que com havíem d’estar esperant a la gent gairebé cada 500 metres, l’aire, la suor, etc i jo anava amb una suadora i el polar del Decathlon... Pobre de mi.
Aquesta temptativa al Pedraforca se’m va fer força pesada. Això d’agafar el ritme, parar, agafar el ritme, parar,... i així successivament al llarg de tantes hores cansa a qualsevol. Crec que si haguéssim fet un travessia més curta ho hauríem portat força millor.
En fi, crec que hem entès que no podem fer segons quines travessies amb persones que no estan acostumades a fer-les, ja que poden passar aquestes coses. A mes el Pedraforca és una de les muntanyes que se’ns esta resistint últimament.
Per cert, quant farem la següent temptativa?!?!
Publica un comentari a l'entrada