Avui, l'Ivan i jo hem quedat per dinar a casa seva i per la tarda pujar a Can Boquet. Després d'una amanida, un bon tros de pollastre a l'ast i un geladet per fer-ho baixar tot, no ens quedaven masses ganes de moure'ns. Però tenint en compte que els dies acaben abans i a les 20h ja és fosc, vam fer l'esforç i cap a Can Boquet.
Pugem pel camí que ve de Cabrils i aparquem on sempre, per variar anirem al sector clàssic. Després de fer el caminet arribem a la zona central per veure si l'Ivan es treu l'espina de Rampas invertidas (III+) i Déjame que te acaricie... (III). El primer intent és el de Rampas invertidas i abans de tot toca fer uns bons estiraments, que no passi com la primera vegada.
Un cop ben estirat comença la festa, l'Ivan es planta davant de la linea i comencen els pegues. Després d'uns 5 o 6 veiem que el problema està en els peus, per tant el faig perquè vegi on han d'anar els peus i alhora perquè descansi una mica de tants intents.
Un cop feta la demostració ho torna a intentar, però tornem a estar en les mateixes, arriba una mica més amunt, però se li envan els peus. En vistes que avui no era el dia, decidim canviar de bloc i així no agobiar-se amb el que estava fent. Llavors canviem a Déjame que te acaricie..., una altra linea senzilla i a més a més amb bons peus.
Es prepara per atacar-lo però no ho veu clar, la caiguda no és massa bona, però amb crash-pad i porter no hi ha problema. Llavors el faig perquè vegi el moviment clau per fer-lo i em dedico a fer-li de porter. Però sembla ser que aquest també se li resistirà, avui no te el dia. Després d'una altra bona tanda d'intents decidim deixar-lo per una altra ocasió.
Recollim els trastos i baixem als blocs de sota de la plaça Can Boquet i provo Benet I (V), Benet II (V+) i Dinamic (6b+) però no aconsegueixo posar bé els peus i no trobo la manera de fer-los. Però alguna cosa hauré de fer, per tant faig una variant de Respect (III), continuant-la per la sortida de Benet II, no sé si batejar-la com a Respect to Benet (IV) per la sortida.
Al primer intent la cama dreta em va fer la moto i no se'm passava i a sobre em vaig punxar a la mà, per tant, cap a baix a veure si se'm passava. Mentre jo em recuperava l'Ivan la provava i quina sorpresa la meva quan gairebé se la treu, no entenc perquè no havia pogut amb les altres dues. Després em va tocar repetir-lo, però aquesta vegada sense punxar-me i evidentment, el vaig treure, i això que ja gairebé no es veia i depenia de l'Ivan per saber si tenia els peus ben posats. Una travessia força maca.
Després d'això va tocar recollir, perquè en pocs minuts ja es feia negre nit. Per tant arreplegaro tot i cap al cotxe i d'aquí cap a casa. Aquesta vegada no hi ha fotos perquè no portàvem càmara de vídeo i no estàvem per fer fotos, preferia un porter que un fotògraf. La propera vegada serà.
1 comentari:
Eii! Que també vas menjar una mica de pica pica, unes rodanxes d' esbargiria arrebossades, pa calent del forn i un parell de patates al caliu. Que dit d'aquesta manera sembla una mica més de dinar...
Amb Rampas invertidas (III+) em vaig trobar que em lliscaven els peus, o al menys això notava jo. Quant portava gairebé un metre d'alçada, i passar un bon peu a una posició més forçada, l'altre peu em lliscava cap avall i comptant que no m'aclarava a on tenia que posar el braç dret em va portar a no resoldre aquest bloc, deixar part de la goma de les sabates, forces i un bon tros de carn de la meva ma dreta.
Amb Dejame que te acaricie... (III) em va passar una cosa que amb l'edat es va accentuant, em va venir la por al cos. Al veure la posició del peu principal, i el canvi de mans i cos, i la possible caiguda que no es gaire bona, em va obligar a intentar-la però amb la por al cos no vaig passar del primer moviment.
Amb la variant de Respect (III) m'ho vaig passar força bé. El punt més difícil per mi, va ésser el passar d'un bloc a l'altre, un cop superat això vaig continuar fins al final. Un cop al final del bloc l' inexperiència, el temps que portava buscant una sortida i la tarda d'intent fallits van fer que em quedes gairebé sense forces, obligant-me a abandonar a tant sols un moviment de la sortida.
Després del segon intent del Pemi per acabar la travessia, ja es va fer fosc de tal manera que vam tenir que recollir de pressa per poder arribar al cotxe amb prou feines per veure el camí.
La pròxima vegada ens queden uns quants blocs en la nova zona que estem mirant. Llàstima que cada cop els dies son més curts... i jo més gran...
Publica un comentari a l'entrada