110508 - De Monistrol a Sant Jeroni per la Drecera de 3/4

Después d’un temps inactiu per exercir de pare... hem tornat!!

Per anar fent un rodatje, i veient que ningú vol venir, agafo el GPS i la Motas i me’n vaig a Montserrat. Muntanya no gaire lluny i que té moltes possibilitats no gaire explotades...

Deixo el cotxe a Monistrol i enfilo una pujada que fa zig-zag, les cames comencen a cremar després de tant de temp, pero es un dolor agradable. En uns vint minuts em trobo la pista del pujada del Canal, que haig d’agafar. Em va força bé per a que les cames tornin a relaxar-se.

Passats uns vint minuts, em trobo amb la Drecera dels ¾... m’ho penso 2 segons i enfilo cap amunt. Comença a pujar força i les cames tornen a cremar, ummm. A la llunyania veig una tartera que començo a desitjar no tenir que pujar, pero quant arribo a la seva alçada veig que la Drecera enfila camí més suau a la meva esquerra. Uff, em pensaba que tindria que treure els pals i lligar-me la Motas a la motxilla. De mica en mica les cames agafen el seu ritme, i en 30 minuts em trobo de nou amb la pujada del Canal, aixi que agafo a l’esquerra cap al monestir. Ara em trobo les escales (per dir alguna cosa), aixi que em queda poc per arribar-hi. Temps total fins al monestir, una hora i quart aproximadament.

Al monestir trigo uns cinc minuts i dues voltes a trobar el camí fins a Sant Jeroni sota la mirada incrédula de dos guárdies de seguretat i tres parelles de pares amb nens. Es massa aviat per a que les tendes estiguin obertes, i encara fa una fresqueta molt agradable. Enfilo el camí, ara toquen més escales, i cada cop més empinades. Vaig veient que hi han marques grogues... més endavant veig que estant montant la cursa de l’Alba, pregunto a quina hora tenen previs passar. Em comenten que vora les 9:30, aixi que tinc que donar-me pressa i pujo el ritme. Quant enfilo l’última recta a Sant Jeroni em comencen a avançar els de la cursa, miro el rellotge i son les 9:35. Una esforç més i arribo a Sant Jeroni, on parem a descansar la Motas i jo mentre arriben els de la cursa. Mengem una mica, fem fotos, etc.

Quant han passat la majoria dels corredors comencen a baixar. Ara porto lligada la Motas e intentem no molestar gaire als corredors, pero gràcies a la mala educació d’alguns d’ells vaig més a la meva i que es fotin, el que provoca que algú es doni un cop amb els bastons que porto lligats a la motxilla. Passats uns 30 minuts, girem a l’esquerra per tornar al monestir i els corredors segueixen recte, aixi que com jo vaig de baixada i ells de pujada van amb més en comte i jo més tranquil.

Després de vora una hora arribem al Monestir. Ara sí que hi ha força gent. Un grup de xinesos fant moltes fotos a la Motas tot cridant “oooh! Biutiful! Biutiful!”. Sense parar gaire als comentaris, i sortejant la gent, enfilem la baixa de nou. Ara si que ens trobem tot un seguit de gent que puja, amb aquelles cares vermelles de l’esforç i preguntant: “Queda molt?!?!?”. Tot saltant entre pedres, i mirant algun cop enrere vigilant a la Motas desfaig el camí. Vora les 12 arribo al cotxe, on descarrego i estiro, que començo a notar l’esforç a les cames.

Aquí teniu el track