Aquest cap de setmana llarg hem marxat la Núria i jo a Poboleda, prop de Reus.
Hem decidit tornar a intentar de fer una ruta circular prop de Cornudella del Montsant, anomenat M5 dels itineraris del Parc Natural de la Serra del Montsant. Té una distancia de 7,1 km amb una durada estimada de 3 hores, una dificultat mitjana i el nostre pas anirà per: l'Ermita de Sant Joan de Codolar, Grau de Montsant, Clot de Moloner, Cova del Moloner, Cova Santa, Roca Corbatera, Font del Manyano, Pla del Grau, Grau Gran i Camí de la Llisera.
Ens llevem a les 8 del matí, esmorzem i marxem cap a Cornudella del Montsant. Un cop arribem, agafem a mà esquerra una pista que puja fins a la l'ermita de Sant Joan de Codolar. Una pista que només permet el pas d’un sol cotxe i que anem pujant pregant en no trobar-nos amb cap de baixada.
Aquest cop deixem el vehicle al pàrking que hi ha al final del camí, tot just a mà esquerra abans d’arribar-hi. Ens equipem i comencem la ruta.
La ruta segueix el camí del GR-174 marcat per una línia blanca i una altre paral·lela de vermella. A uns cent metres ens trobem amb un encreuament, on decidim agafar el camí de la dreta que es el que indica el mapa. Aquest camí, és un corriol que va agafant alçada pel costat de la muntanya cap al Montsant. Triguem vora una hora en arriba al cim, des d’aquí tenim una vista de la vall força agradable.
Seguim el camí que ens porta vora d’un regufi que ha viscut anys millors, aprofito per “plantar un pi”. Continuem pujant una mica més i ara si que caminem per la part mes alta del Montsant. El creuem d’una punta a una altre, en direcció a Albarca, per un camí que voreja la cordillera del Montsant. La baixada es fa una mica pesada, ja que el tipus de terreny que hi ha es molt ensorrat, i hem d’anar en compte ja que cedeix una mica sota els nostres peus... sobre tot dels meus.
Arribem a Albarca i girem a la dreta en direcció a Cornudella. Aquest últim troç ja el coneixem, el vàrem fer l’últim cop. A la Núria se li fa una mica llarg, fa molta calor (ja gairebé es migdia) i esta una mica cansada. Va parant uns minuts a cada ombra que troba, que son poques. Per fi, fem un revolt i veiem l’Ermita de Sant Joan de Codolar, el que fa que els peus de la Nuria agafin una mica més de velocitat.
Al cotxe, obrim les portes i dona de ple a la cara una onada de calor. Mentre es ventila una mica, deixem les motxilles, estirem, bevem aigua fresca, etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada