090719 Segway

Com ha sigut el meu aniversari la Núria m’ha regalat una volta amb Segway a Malgrat de Mar. Primer de tot, un circuit per començar a dominar una mica, i després una volta per la muntanya. En total han sigut dues hores. Aquí teniu les fotos.

090718 Querals_Nuria_Puigmal_Fontalva_Queralbs

Son les 6:20 del matí i, el Pemi i jo, estem arribant a Ribes de Fresser. Passem per davant d’un termòmetre i marca... 9 Graus!! Els dos ens mirem somrients, avui farà fresqueta... Arribem a Queralbs, jaqueta i motxilla a punt, ens podem en marxa a les 6:35 del matí.

Comencem la pujada a la Vall de Núria, com s’està fresquet i no ens trobem amb ningú ho fem d’una tacada en 1 hora i 50 minuts. La trampa es que han obert de nou el camí antic de la Vall de Núria que t’estalvies el tram de les escales. A la Vall de Núria aprofitem per fer una parada tècnica i agafar aigua de la font. Una barreta, una xarradeta amb gent que puja amb funicular i enfilem el camí al Puigmal.

Pujarem al Puigmal per la variant Est, que recorre una vall tancada sense gaires vistes fins a topar-nos de front amb el Puigmal i la seva tartera. El trossos més durs podríem dir que son: la Collada de l’Embut i la tartera final. Abans de començar la tartera, fem una parada per veure aigua i menjar una barreta. En total, triguem unes tres hores en arribar al cim... i la nostre sorpresa al veure que hi ha fins i tot bicicletes!!! Fem les fotos de rigor, xerrem una mica amb altres excursionistes i ens refugiem del vent per menjar un entrepà. De cop i volta, sentim un soroll enorme, mirem al cel i veiem que ens passa per sobre un helicòpter que vol deixar al cim el material per la cursa que es celebrarà demà.


Després de descansar una mica, comencem la baixada cap a Fontalba. El primer tros de tartera, fa que més que baixar tinguem que esquiar sobre la sorra. Passats uns 200 metres de desnivell, l’inclinació es torna més agradable, el que agraïm tant el Pemi com jo. Al cap d’una hora arribem a Fontalba i ens trobem amb la pista d’11 km que ens deixarà a Queralbs. Aquí el sol ja comença a fer calor, fins ara hem anat amb els soft-shells posats. Aquest últim tram del circuit s’ens fará interminable, és una pista forestal de sorra que no es veu la fi...

Un parell d’hores després arribem a Queralbs, cansats de la pista i amb ganes de treure’ns la motxilla de sobre i beure alguna cosa fresca. Ha sigut un recorregut d’ aproximadament 30 km de llargària, 1700 m de desnivell i hem trigat unes 10 hores en total.

090627 - M5 - Cornudella del Montsant

Aquest cap de setmana llarg hem marxat la Núria i jo a Poboleda, prop de Reus.

Hem decidit tornar a intentar de fer una ruta circular prop de Cornudella del Montsant, anomenat M5 dels itineraris del Parc Natural de la Serra del Montsant. Té una distancia de 7,1 km amb una durada estimada de 3 hores, una dificultat mitjana i el nostre pas anirà per: l'Ermita de Sant Joan de Codolar, Grau de Montsant, Clot de Moloner, Cova del Moloner, Cova Santa, Roca Corbatera, Font del Manyano, Pla del Grau, Grau Gran i Camí de la Llisera.

Ens llevem a les 8 del matí, esmorzem i marxem cap a Cornudella del Montsant. Un cop arribem, agafem a mà esquerra una pista que puja fins a la l'ermita de Sant Joan de Codolar. Una pista que només permet el pas d’un sol cotxe i que anem pujant pregant en no trobar-nos amb cap de baixada.

Aquest cop deixem el vehicle al pàrking que hi ha al final del camí, tot just a mà esquerra abans d’arribar-hi. Ens equipem i comencem la ruta.

La ruta segueix el camí del GR-174 marcat per una línia blanca i una altre paral·lela de vermella. A uns cent metres ens trobem amb un encreuament, on decidim agafar el camí de la dreta que es el que indica el mapa. Aquest camí, és un corriol que va agafant alçada pel costat de la muntanya cap al Montsant. Triguem vora una hora en arriba al cim, des d’aquí tenim una vista de la vall força agradable.

Seguim el camí que ens porta vora d’un regufi que ha viscut anys millors, aprofito per “plantar un pi”. Continuem pujant una mica més i ara si que caminem per la part mes alta del Montsant. El creuem d’una punta a una altre, en direcció a Albarca, per un camí que voreja la cordillera del Montsant. La baixada es fa una mica pesada, ja que el tipus de terreny que hi ha es molt ensorrat, i hem d’anar en compte ja que cedeix una mica sota els nostres peus... sobre tot dels meus.

Arribem a Albarca i girem a la dreta en direcció a Cornudella. Aquest últim troç ja el coneixem, el vàrem fer l’últim cop. A la Núria se li fa una mica llarg, fa molta calor (ja gairebé es migdia) i esta una mica cansada. Va parant uns minuts a cada ombra que troba, que son poques. Per fi, fem un revolt i veiem l’Ermita de Sant Joan de Codolar, el que fa que els peus de la Nuria agafin una mica més de velocitat.

Al cotxe, obrim les portes i dona de ple a la cara una onada de calor. Mentre es ventila una mica, deixem les motxilles, estirem, bevem aigua fresca, etc.