100808 - Bastiments

Avui diumenge, la Núria, la Motas i jo anem cap a Setcases. Volem provar de fer el Bastiments. Bé, millor dit, la Núria vol provar de fer el Bastiments.


Agafem el cotxe vora les 6 del matí. En poc més de 2 hores hem aparcat el cotxe a prop del refugi d’Ulldeter, ja que la carretera fins a Camprodon esta força arreglada. Agafem els trastos i comencem la pujada cap al refugi.


Un cop al refugi la Núria ja comença a estar cansada, i més quant li comento que la ruta que havíem pensat “tècnicament” comença aquí. Rondinant comença a pujar, però a meitat del camí del Coll de la Marrana ja comenta que no pot més i es vol quedar a prendre el sol. Amb prou feines agafo la Motas a coll i enfilo camí.


En una hora de camí (amb les esperes de la Núria) he superat el Coll de la Marrana. I en 45 minuts hem trobo a dalt del Bastiments. Admiro la vista de un bon dia clar, i aprofito per fer alguna foto. Em trobo amb un altre muntanyer que també va amb gos, parlem una estona mentre em menjo una barreta i la Motas un grapat de pinso.


Passada una estona aprofito i em preparo els pals de muntanya, faré una cosa que feia temps que no feia i tenia ganes: baixar corrents!! Al principi la Motas li costa una mica de seguir el ritme, però ho soluciona passats un parell de minuts quant veu que la cosa va en serio. Al començament de la baixa del Bastimentes, sento que una noia li comenta al seu company: “Suposo que no baixarem així?!?! No?!?! Que ens matarem!!!!”


En poc mes d’una hora i quart em retrobo amb la Núria. Comentem la pujada i el comportament de la Motas. Passats uns minuts enfilem del camí de tornada al cotxe. Quant arribem obrim totes les portes, i mentre surt aquella escalfor d’infern del cotxe aprofitem per descansar una estona, la Motas menjar i beure, endreçar els trastos, etc.

100717 - Puigmal

Aquest dissabte la Núria treballa, així que estaré sol per casa… Com que fa dies que no faig alguna d’alta muntanya decideixo anar-hi al Puigmal. I com que al final ningú s’anima a fer-me companyia marxo sol. Bé, amb la Motas que no té ni veu ni vot.

Son les 6:30 del matí quant enfilo la carretera en direcció a Queralbs. La carretera està força bé i vaig gairebé sol. Vora les 7:30 arribo a Queralbs, començo a pujar cap a Fontalba on trobo una cua de sis o set cotxes davant meu. Com vaig amb el cotxe nou i per una pista de sorra, aprofito i començo a provar l’ESP, l’ABS, l’ASR... Segur que el cotxe que porto davant deu anar acollonit pensant: “que collons fa aquest boig?!?!”. A les 8 arribo a Fontalba, aparco, agafo els trastos, preparo a la Motas i comencem a pujar.

Agafo un ritme tranquil, la meva intenció es fer-ho d’una tacada. Tota la gent que m’avança ràpidament mirant i fent festes a la Motas ens la trobarem sense alè a l’ultima pendent del Puigmal.

En el camí em trobo al centre excursionista de Sant Boi i el de Vallirana. Així que de sol no n’estic pas. En 1 hora i 45 minuts arribem al cim, amb el soft-shell posat ja que ha marxat el sol i fa fresca. Foto de rigor amb la Motas. Busquem un lloc per esmorzar una mica, jo un entrepà i la Motas una mica de pinso. Descansem uns 30 minuts i quant la boira comença a deixar-se veure enfilem el camí de tornada.

Tot just quant enfilem la primera baixada la boira se’ns tira al damunt i no veiem a 5 metres. Poc a poc anem fent el camí i ens trobem a gent que esta asseguda a la vora del camí esperant a que escampi una mica la boira. Arriba un moment que el camí desapareix sota les meves cames i no es veu cap fita ni res mes, així que decideixo preparar-me: em poso el frontal al cap amb la llum encesa, poso en marxa el GPS i agafo el mapa de la zona per veure cap a on tinc que anar.

En poc mes de 45 minuts arribo al pàrking de Fontalba, i segur que faig una pinta una mica estranya ja que tothom em mira... però del que venien darrere meu soc l’únic que he arribat sense problemes. Carrego els trastos al cotxe i enfilo el camí cap a Barcelona. Vora les 14:30 estic entrant a l’àrea metropolitana de Barcelona.